Monestir romànic
Popularment es coneix com el monestir de Sant Joan. Antigament la gent del municipi l’anomenava l’església vella. De l’antic conjunt monacal benedictí d’època medieval el que en podem veure és l’església.
L’església, datada del segle XII i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1982, esdevé un dels grans exemples d’arquitectura religiosa de la comarca de la Garrotxa. A l’exterior destaca el color rosat dels murs, la decoració dels absis i l’existència, en un dels seus murs laterals, d’un bloc de pedra esculpit d’època visigòtica procedent de l’anterior temple que hi hagué al mateix lloc, les referències del qual es remunten a l’any 958. A l’interior destaca la decoració dels capitells, la pica baptismal del segle XII, i les diferents obres d’art exposades a les naus laterals, entre elles la rèplica de la Majestat de Sant Joan les Fonts.
El monestir romànic és una de les tres construccions que forma part de la Ruta Medieval de Sant Joan les Fonts, juntament amb el Pont medieval i el Castell de Juvinyà. El monument està inclòs a la ruta CATALONIA SACRA – Pla de l’Estany i Garrotxa: a les faldes del Pirineu.
Visites guiades al Monestir de Sant Joan: del 8 de juliol al 28 d’agost de 2026. Més informació.
La vida al monestir
Els monestirs eren comunitats autosuficients i indepentents. Es localitzen prop dels corrents d’aigua, com és el cas de Sant Joan les Fonts, per no haver de desplaçar-se per aconseguir l’aigua necessària per dur a terme totes les activitats quotidianes: regar els horts, beure, rentar, etc. El cor del monestir era el claustre, pati quadrat on els monjos llegien i resaven en silenci. Al voltant del claustre hi havia l’església, la sala capitular (sala d’actes litúrgics), el refec tori o refetor (menjador), la cuina, la biblioteca, el dormitori i altres dependències. Des de l’inici del priorat fins ben entrat el segle XIII la comu nitat de Sant Joan es va anar enriquint amb les donacions que els vilatans de l’entorn els oferien. A més, però, també s’anava enriquint amb el benefici que li aportaven les propietats que estaven sota el seu control, com els camps, els molins, etc. De tot el complexe només l’església ha persistit fins als nostres dies, no obstant, encara podem veure dues portes a les naus laterals, una conduïa al claustre i l’altra a l’antic cementiri.
Monestir de Sant Joan les Fonts 1911. Imatge cedida: CDRI Fons Vicenç Fargnoli.
L'edifici
El monestir de Sant Joan és romànic, estil constructiu d’influència romana com els arcs de mig punt, les voltes, les cúpules, els capitells i les columnes. També es caracteritzen per construir murs molt gruixuts per poder suportar el pes de la volta central i amb poques i petites obertures als murs perimetrals. L’església del monestir és de planta basilical, de forma rectangular, composta per tres naus, una central, més alta i més ampla, i dues laterals, més estretes i baixes. La capçalera té un àbsis central i dues absidioles als costats (una de les quals va ser enderrocada per poder construir la sagristia al segle XVIII).
La història del monestir
pels voltants de l’any 958 es va consagrar el primer temple construït al lloc on avui podem veure l’església medieval. El temple antic estava dedicat als sants Esteve Màrtir, Miquel Arcàngel i Joan Baptista, però amb els anys la dedicació es va reduir a l’últim sant. Estava situat dins els dominis dels vescomtes de Besalú, després dels de Bas. Amb el pas del temps es va refer a causa, sobretot, del seu mal estat i de les noves necessitats dels fidels de la zona. El 1079 els vescomtes de Besalú donaren diverses propietats, entre les quals hi havia l’església de Sant Joan, al monestir de Sant Víctor de Marsella, comunitat benedictina de la zona del sud de França que tingué el control del monestir fins al segle XV. Així va ser com el 1117 (segle XII) es va consagrar la nova església monacal, element principal del Priorat (un monestir, però de dimensions reduïdes) de Sant Joan les Fonts. L’any 1424 el Priorat de Sant Joan passà a dependre del monestir de Sant Pere de Besalú, i el 1592 passà a mans del monestir de Sant Pere de Camprodon, del qual en va dependre fins l’any 1835. Amb els anys ha patit diferents intervencions, com l’enderroc d’algunes parts a causa de la destrucció dels terratrèmols del segle XV. L’any 1947 es van fer reformes de poca importància i el setembre de 1993 s’enderrocà la masia dels masovers del mones- tir que, durant un temps, va estar adossada a la zona on antigament hi havia la resta d’estances del monestir. Durant els anys 1992-93 es van dur a terme les reformes del teulat i de tot allò que s’aprecia exteriorment.
La decoració
La major part de la decoració de l’església es localitza a l’interior en forma de bonics capi tells. Són del segle XII i estan decorats amb relleus vegetals i zoomòrfics (animals). Els trobem a la cornisa (element arquitectònic sortint que corona una façana, pedestal o un retaule) i a l’arquivolta (conjunt de motllures esculpides que es troben a l’interior d’un arc seguint la seva curvatura) de la finestra de l’àbsis central, amb motius vegetals entre llaçats. A l’exterior els trobem a les arquivoltes de l’entrada principal, amb motius vegetals i geomètrics, a les cornises laterals, amb dents de serra (motiu decoratiu format per una successió regular de prismes triangulars), i als àbsis amb bandes llombardes (bandes verticals de pedra llises i sobresortints del mur que, unides pels extrems superior mitjançant una arcuació formen part de la decoració arquitectònica exterior del romànic llombard). En relació amb la deco ració exempta, trobem altres peces que, actualment es poden veure al Museu d’Art de Girona, com poden ser diferents taules de retaule del segle XVI, i al nostre municipi es conserva una taula de fusta policromada fragment d’un retaule antic dedicat a Sant Pere, probablement datada dels segles XV-XVI. Anteriorment va existir un retaule barroc a l’altar major que es va cremar durant la Guerra Civil espanyola.
Majestat de Sant Joan les Fonts
Rèplica de l’original del S.XII, procedent d’aquest monestir i que actualment està expo sat al Museu d’Art de Girona. Es tracta d’una peça atribuida al taller de Ripoll on, seguintl’època medieval, no es represen ta el patiment en el rostre del crucificat, sinó que es vol deixar palès el triomf sobre la mort. També és propi de la moda del moment representar Jesucrist vestit amb una túnica llarga i rígida, on el cos no s’insinua amb els pocs plecs de la roba. Des taca la bellesa de les pintures de la part posterior.
Pica baptismal
Pica d’immersió datada del segle XII. Està construïda amb un bloc monolític de pedra de Girona amb l’exterior decorada amb baix relleu on s’alternen els motius figurats i els ornamentals. És una obra primerenca dins el període romànic i destaca per la seva bellesa i treball acurats.
